A més de la coautoria de 6 espectacles de La Reial, he escrit els següents textos:
- Tot inclòs. 2019 (Premi Píndoles) Gira per Catalunya.
- Es fa fosc. Sala Flyhard 2015/16 +info Sala La Usina de Madrid, 2018.
- Abans de l’estiu. 2014 (Premi Roca Umbert)
- Estat Mental. 2016 (Premi Roca Umbert)
- No costa tant ser feliç. (Dins de l’espectacle Caiguda lliure). Obrador de la Beckett. 2013 i Àtic22, 2014.
- El gran càsting. Minitea3 i Nanoteatre 2014
Crítiques de ES FA FOSC:
David Bueno a Núvol.com:
“L’autor i director de l’espectacle, Jordi Centelles, té l’habilitat de dosificar les dades sobre aquests àmbits al llarg de tota l’obra, aconseguint, d’aquesta manera, mantenir la intriga i el suspens fins el final.”
“El repartiment d’actors està a l’alçada, amb Laia Alsina, Oriol Casals i Gemma Deusedas.”
“La Sala FlyHard ha programat una obra viva i potent, amb un final turbulent que provoca una certa sensació de terror al públic, un sentiment difícil d’experimentar en teatre. Normalment l’espectador se sent segur en la seva butaca, però en aquest cas arribes a posar-te tant a dins de la pell dels personatges que, fins i tot, comparteixes les seves angoixes. La petita (però agradable) dimensió de la sala i una il·luminació efectiva ajuden a potenciar aquest component d’elevada empatia.”
http://www.nuvol.com/critica/es-fa-fosc-a-la-sala-flyhard/
Fernando Solla a Enplatea.com:
“De nuevo, un acierto en la programación de la Flyhard.”
“Algunos elementos dramáticos nos recuerdan al mejor Daulte. Recordamos muy alegremente títulos como “Gore”, “4D Óptic” o “Ets aquí?”
“La mano de Centelles para integrar elementos reconocibles de la serie B y trasladarlos con eficacia sobre las tablas es indiscutible y el divertimento nervioso que provocan también.”
“Tanto el decorado como el diseño de iluminación de Xavi Gardés funcionan a la perfección.”
“ES FA FOSC nos atrapa no sólo por la manera de contarnos esta historia sino por esa reflexión intrínseca sobre el paso del tiempo en nuestra relación con el género. Los detalles gore están francamente bien integrados y ejecutados y, en consecuencia, la sensación de verosimilitud y adecuación a los cánones prototípicos sucede con éxito.”
Crítiques de “NO COSTA TANT SER FELIÇ”. De l’espectacle “Caiguda lliure”
Iván F. Mula a Teatre Barcelona
“A aquestes alçades, trobar-nos amb una obra composta per tres peces escrites per diferents autors amb un element de partida comú ja no és original ni sorprenent. No obstant això, el que no és tan habitual és que totes tres, com succeeix a Caiguda lliure, formin una unitat tan encertadament homogènia. Escrites i dirigides per Marta Solé, Marc Guevara i Jordi Centellas (ideòleg també de tot el concepte), les tres escenes comparteixen una atmosfera estranya i angoixant, uns personatges desesperançats i un recorregut emocional que és tota una espiral de dolor, com diu el títol, en “caiguda lliure”. Com a únic nexe comú, comparteixen un succés: un cos que es precipita pel celobert d’un edifici. En aquest tríptic tèrbol i pessimista no hi ha desnivells de ritme, to, qualitat ni interès entre les històries com sol passar a altres propostes similars. A més, tots els actors i actrius del repartiment porten a terme un treball esplèndid i la cronologia dels fets (d’uns fragments envers els altres) està construïda amb intel·ligència. Fins i tot el final de la darrera peça (i el seu petit vestigi d’aparent optimisme) serveix com a tancament del recorregut global de tot l’espectacle que, en qualsevol cas, no deixa de ser un experiment molt ben resolt.”
http://www.teatrebarcelona.com/recomanacio/curts-de-teatre-caiguda-lliure-ivan-f-mula-12617
Teaser CAIGUDA LLIURE:
Jordi Centelles 